_
_
_
_
_

Puigdemont s’envolta de fidels per commemorar el dia que va propiciar la seva caiguda

L'expresident de la Generalitat afirma que té la consciència tranquil·la i creu que l'1-O es va iniciar "un camí irreversible"

Álvaro Sánchez
Puigdemont saluda alguns dels assistents a la commemoració de l'1-O a la casa de Waterloo.
Puigdemont saluda alguns dels assistents a la commemoració de l'1-O a la casa de Waterloo.Delmi Álvarez

El matí de l'1 d'octubre del 2017, Carles Puigdemont es va desplaçar fins a la localitat gironina de Cornellà de Terri per votar en el referèndum il·legal que havia convocat gairebé quatre mesos abans. Tenia pensat fer-ho 10 quilòmetres més al sud, a Sant Julià de Ramis, però la Guàrdia Civil va agafar el control del punt de votació i va retirar les urnes. Un any després, a la mateixa hora en què va introduir la papereta 365 dies abans, l'expresident de la Generalitat xerrava pausadament a l'espaiós jardí d'una casa situada al municipi de Waterloo, a més de 1.200 quilòmetres del col·legi electoral, a Bèlgica, el país on va fugir fa 11 mesos.

Lluny dels disturbis i les marxes a Catalunya, el líder independentista ha viscut l'aniversari de la consulta fallida en un ambient distès. Un petit bany de masses acompanyat de fuet i altres productes catalans a l'autoanomenada Casa de la República. L'han acompanyat membres d'un grup de sardana, artistes afins que l'han obsequiat amb diverses pintures i escultures commemoratives de l'1-O, el seu inseparable amic, l'empresari Josep Maria Matamala, i dos dels seus exconsellers, Lluís Puig i Toni Comín, que com ell van fugir davant del risc d'entrar a la presó.

L'atmosfera amable de casa de camp, fotografies amb l'expresident, abraçades i petons ha esdevingut greu quan ha arribat el moment de les paraules. Aquí el temps i la distància no semblen haver assossegat el discurs de Puigdemont. Més ferm que mai en les seves posicions. Indemne de la mossegada  de la consciència davant dels senyals de fractura social derivats de l'1-O. "Ha passat un any i ens podem mirar als ulls. Podrem explicar als nostres fills i nets el que vam fer. Els que ens van pegar no podran", ha assegurat abans que els assistents entonessin Els segadors.

Puigdemont escolta l'explicació sobre una de les obres que li han regalat, a Waterloo (Bèlgica).
Puigdemont escolta l'explicació sobre una de les obres que li han regalat, a Waterloo (Bèlgica).Delmi Álvarez

Prèviament, Puigdemont ha utilitzat les xarxes socials per llançar una declaració institucional gravada de gairebé set minuts en la qual anima a seguir en el camí iniciat fa un any. "Sabíem que aquell dia ho canviaria tot i així ha estat. Sabíem que no només votaríem, sinó que començaria una nova era amb noves condicions i que aquell camí era irrenunciable i irreversible". La solemnitat del seu discurs ha anat acompanyada d'una escenografia carregada de simbolisme. Ho ha publicat a les nou del matí, l'hora en què es van obrir els col·legis electorals aquella jornada, i ha aparegut al costat d'una pintura on es veu un manifestant envoltat de policies, i al costat d'una urna com les que es van fer servir per a la votació.

En paral·lel a l'acte convocat per l'expresident, la delegada de la Generalitat a Brussel·les, Meritxell Serret, també fugida de la justícia espanyola, ha inaugurat una exposició amb fotografies de les càrregues policials de l'1-O. Pocs dies després que Puigdemont reconegués que la UE no ha donat suport a la causa catalana, Serret ha assenyalat que totes les persones amb les quals s'ha reunit li han traslladat la seva esperança que hi hagi una sortida negociada al conflicte, tot i que ha eludit esmentar-ne els noms.

“Desgast per a Espanya i Catalunya”

Centrada en els intents d'Emmanuel Macron per esmorteir la caiguda de la seva popularitat i en la mort de Charles Aznavour, la premsa francesa dedicava aquest dilluns poc espai a l'aniversari de la consulta de l'1 d'octubre. L'excepció era Le Figaro, que n'ha fet un ampli desplegament. L'1-O és el principal tema de portada i ha merescut també un editorial a la primera pàgina. “L'episodi va mostrar un desajustament xocant entre la gravetat del tema i la falta de preparació dels líders independentistes”, escriu l'editorialista, Arnaud de la Grange, en al·lusió al desenllaç del drama, amb polítics a la presó o a l'estranger.

En un primer balanç de danys, el text assenyala que "l'assumpte se salda amb un desgast d'imatge per a Espanya i per a Catalunya". A les pàgines interiors, el diari conservador destaca en el títol que els independentistes catalans "estan sense brúixola", i en un reportatge a Waterloo (Bèlgica), residència de l'expresident Carles Puigdemont, el coautor del nou llibre de l'expresident declara que aquest “és presoner de la fugida cap endavant de l'independentisme".

Le Monde recorda l'efemèride amb un reportatge a la presó de Lledoners i una entrevista amb Raül Romeva, exconseller d'Exteriors. “La presó podia formar part de la nostra lluita, i ho sabíem”, diu Romeva, informa Marc Bassets des de París.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Sánchez
Redactor de Economía. Ha sido corresponsal de EL PAÍS en Bruselas y colaborador de la Cadena SER en la capital comunitaria. Antes pasó por el diario mexicano El Mundo y medios locales como el Diario de Cádiz. Es licenciado en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_