Les eleccions obren un escenari polític inèdit a Espanya

Espanya entra des d'avui en una etapa política nova. Res serà igual perquè, segons totes les previsions, hi haurà un Parlament molt més fragmentat, amb irrupció de dos partits nous, en el qual seran necessaris pactes. S'iniciarà una nova etapa per posar en hora la democràcia constitucional. D'una legislatura que es va iniciar amb majoria absoluta hegemònica del PP en totes les institucions s'arriba avui a les eleccions generals amb presència plural a ajuntaments i comunitats autònomes i la previsió d'un futur Govern que haurà de ser conseqüència d'acords. El diàleg i el consens s'obren pas.

Quatre partits –PP, PSOE, Ciutadans i Podem– arriben a les eleccions d'avui en condicions de provocar un tomb polític a Espanya. El bipartidisme, entès com el poder àmpliament majoritari al Congrés de dos partits que, a més, s'alternen en el Govern central, dóna pas a un escenari amb nous actors.

La campanya i els últims mesos de mandat de Mariano Rajoy s'han caracteritzat per un nou marc de debat polític en el qual l'eix de discussió ja no ha estat l'esquerra i la dreta, sinó la pugna entre el nou i el vell. El que s'aprecia com un enorme salt generacional es concreta en l'aparició de nous aspirants a la presidència del Govern com Pablo Iglesias (Podem) i Albert Rivera (Ciutadans). De la mateixa manera que fa uns mesos van aparèixer altres líders com a banderers d'aquesta nova política i ara dirigeixen els ajuntaments de Madrid, Barcelona, València o Cadis entre altres, aquesta opció de canvi i de finalització de cicle arriba a les Corts i potser a la Moncloa.

Rajoy concorre per quarta vegada com a cap de llista en unes generals. Va perdre el 2004 i el 2008 enfront de José Luis Rodríguez Zapatero i va guanyar Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011. És el president del Govern que més poder ha acumulat des del 1978, tant en l'Executiu central com en poder territorial a través del seu partit. Ara aspira a ser el més votat i poder governar, però amb un descens notable d'escons, conseqüència de l'aparició d'altres partits i del seu propi desgast per la crisi i la corrupció.

Juntament amb Rajoy, Iglesias i Rivera, l'altre actor principal és Pedro Sánchez, que busca diferenciar el PSOE de la vella política, donar una mostra de renovació en el seu partit i, al mateix temps, fer valer l'experiència de gestió dels socialistes com la formació que més anys ha governat en l'Espanya constitucional.

En aquest nou Parlament, que ha de constituir-se el 14 de gener, avui als 350 diputats que siguin triats  els espera una agenda que inclou les propostes de reforma de la Constitució, canvis en la llei electoral i, en general la renovació d'institucions democràtiques que, 37 anys després de l'inici de l'etapa constitucional, s'han demostrat com allunyades de les noves generacions d'espanyols.

La xifra de les properes setmanes és 176, que és el nombre d'escons necessaris per tirar endavant la investidura amb majoria absoluta del Congrés. L'únic mitjà d'arribar a aquesta dada serà, amb tota seguretat, la suma dels vots de dos o més partits, perquè el qui guanyi ho pot fer per sota del 30% dels vots, el percentatge més baix amb el qual mai abans s'havien guanyat les eleccions.

Ara el PP apareix com a favorit en totes les enquestes per ser el més votat, però amb dubtes sobre la forma com sumaria els vots necessaris per a la investidura. La majoria absoluta que ha gaudit fins ara l'ha portat a no tenir pràcticament relacions amb altres partits i la falta d'afinitats ideològiques amb els altres assenyalen Ciutadans com a única hipòtesi de soci parlamentari. No obstant això, Rivera ha repetit de totes les formes possibles que no votarà la investidura de Rajoy, ni la de Sánchez. Només ha admès en l'últim minut la possibilitat de facilitar la investidura amb la seva abstenció, però per a això és necessari que el PP superi els 140 diputats.

Altres batalles

Els altres tres partits pugnen pel segon lloc, pel lideratge de l'oposició. Sánchez ha intentat explotar la tesi del vot útil com a única opció per treure Rajoy de la Moncloa i el seu objectiu és tenir el nombre suficient d'escons per a una majoria alternativa a la del PP amb diverses opcions polítiques.

El PSOE es va quedar en 110 escons el 2011, en el seu pitjor resultat en democràcia, però que ara els socialistes assumeixen com l'objectiu, com a conseqüència de la fragmentació del vot. Per Sánchez la línia entre el fracàs i l'èxit està més aviat a ser segon, perquè això garanteix liderar l'oposició i un nombre d'escons proper al centenar.

Podem i Ciutadans arriben al Congrés amb l'expectativa pública de màxims de poder governar i, en el pitjor dels casos, la més realista de tenir el lideratge de l'oposició. Tots dos arriben amb la bandera de la profunda regeneració, en diferent grau, del sistema democràtic.

Unitat Popular-Esquerra Unida d'Alberto Garzón aspira a poder formar grup parlamentari i UPyD d'Andrés Herzog es resisteix a ser extraparlamentari.