_
_
_
_
_
Poti-poti

Rajoy ho té negre

La premsa destaca tant les dificultats per formar govern que tindrà l’actual president com l’escenari de les fòrmules alternatives

Tomàs Delclós
Xavier Domènech i Ada Colau la nit electoral.
Xavier Domènech i Ada Colau la nit electoral.Albert Garcia (EL PAÍS)

Els resultats de les eleccions espanyoles porten la premsa internacional a anàlisis coincidents sobre la dificultat de formar govern, la fi del bipartidisme, l’amarga victòria de Rajoy (The Times el contempla amb el nas sagnant)... A la premsa alemanya, on governa una gran coalició entre el partit de Merkel i els socialdemòcrates, la veuen difícil d’imaginar en el cas d'Espanya, amb uns resultats que “incomoden” Europa (Die Welt). La premsa econòmica mostra preocupació per l’impacte de la inestabilitat. Un titular de La Stampa podria resumir-ho: "Una victòria amb regust de derrota. El trist destí de Rajoy".

Espanya. La Razón defensa a l’editorial que “per sentit d’Estat” ha de governar la llista més votada i alerta el PSOE de la temptació d’intentar formar un front d’esquerres perquè “no és el que necessita Espanya” i li recorda que va governar la Generalitat gràcies al suport ”enverinat” d’ERC. Antonio Martín Beaumont també es mostra contrari a un “pacte de perdedors”. Alfonso Merlo creu que PSOE i Podem faran l’impossible per boicotejar la investidura de Rajoy aplicant el “lamentable” principi del “cordó sanitari”. El diari subratlla que l’independentisme ha retrocedit a Catalunya (del 47,8% dels vots el 27-S al 31,08%) i que Convergència perd l’hegemonia del nacionalisme en favor d’ERC.

L'Abc veu un “escenari complicat per a Espanya” i no descarta unes noves eleccions que “ens farien oscil·lar entre un front d’extrema esquerra a la portuguesa o una crisi política de llarg termini, com a Grècia”. El director, Bieito Rubido, ho resumeix amb un dilema: “Alemanya o Portugal”. L’autor considera que el votant ha estat ingrat amb Rajoy, que ha salvat Espanya de la fallida. “Però, com Churchill, després de la Segona Guerra Mundial, els seus ciutadans no l'han correspost. És la ingratitud de la democràcia”. Isabel San Sebastián, tenint en compte l’experiència municipal recent, creu que el PSOE estarà disposat al que sigui per ocupar el poder. “A Rajoy li han passat factura les seves traïcions, la corrupció creixent a les seves files, la manca de coratge i ambició, la seva gestió d’Espanya SA, sense valors ferms”. Ignacio Camacho considera que el veredicte de les urnes ha estat borrós i Salvador Sostres veu una Catalunya amb una reina del caos, Ada Colau. “Des que Mas va sembrar el caos fent una crida a saltar-se la llei [...], la sensació de gamberrisme s’ha instal·lat d’una manera dramàtica a la societat catalana”.

El Mundo veu difícil que el PSOE i Podem formin una gran coalició i pensa que Ciutadans mereixia uns resultats millors per la seva tasca d’oposició a Catalunya. El diari conclou l’editorial subratllant que una gran coalició entre el PP i el PSOE és l’única que sumaria una àmplia majoria [...], però ens ratifiquem que, amb aquests resultats, Rajoy ha d’intentar formar govern”. Victoria Prego recorda que a Alemanya funciona un pacte entre el partit de Merkel i els socialdemòcrates, “lamentablement, des del PSOE aquesta possibilitat es considera quelcom semblant a una blasfèmia per a un creient” i és capaç d’intentar arribar a la presidència sense que importin les cessions ni les companyies. Álex Salmon resumeix el resultat a Catalunya amb un “ha guanyat el referèndum”. Enric González recorda que a Catalunya, a les generals, guanyen els anomenats espanyolistes. Abans era el PSC i ara Podem, però l’eix nacional ha cedit davant de l’eix social. Ara cal esperar què farà la CUP amb Mas. “L’abstenció de la CUP ha reforçat la figura d’Ada Colau, tòtem ja indiscutible de l’esquerra alternativa catalana”. Antonio Lucas augura que podem tenir un “Govern Frankenstein” i Lucía Méndez contempla un Rajoy que, tot i no voler embolics, ara ha de fer front a un de molt gran.

Màrius Carol a La Vanguardia escriu que el Govern d’Espanya està en l’aire, però “si més no en aquest país veurem , novament, com es fa política. És el poder de les matemàtiques”. José Antonio Zarzalejos creu que Rajoy va firmar ahir el seu testament polític “de la pitjor manera”, i José María Brunet comenta que l’electorat no ha convertit Susana Díaz en la Merkel correctora del PSOE. “Sánchez es manté manant a l’espera que Rajoy rebi l’encàrrec de formar govern”. Francesc Marc-Àlvaro veu ERC com la nova formació hegemònica del sobiranisme si aquestes eleccions no són un miratge, com el de Carod-Rovira l’any 2004. L’autor recomana a Mas que engegui amb urgència la demolició i reconstrucció de l’espai de centre sobiranista “a partir de l’assumpció realista de les debilitats”. L’editorial analitza diferents pactes possibles i no descarta que Brussel·les i el món econòmic pressionin el PP i el PSOE per fer una gran coalició, “l'única fórmula que garantiria l’estabilitat”. La victòria a Catalunya d’En Comú Podem i que l’independentisme només hagi obtingut 17 escons demostra “que la tercera via que sempre ha defensat aquest diari [...] és l'única sortida possible. Encara que no sigui a curt termini”.

Neus Tomàs, a El Periódico, parla del “secessionisme exprés” amb un escó per sota del bloc unionista, que té mig milió de vots més que els primers a Catalunya. “La pregunta és: es plantejarà l’independentisme que ha anat massa de pressa?”. Joan Tapia no descarta que s’hagin de repetir les eleccions. I Antón Losada considera que Rivera ha estat penalitzat perquè, el darrer dia, va fer el que feia mesos que evitava: definir-se. “Va escollir la pitjor opció: demanar el vot per abstenir-se. Un pla que il·lusiona poc”. A l’editorial destaca la victòria a Catalunya d’En Comú Podem, que defensa la consulta als catalans i que el vot sobiranista ha baixat. També comenta la majoria absoluta del PP al Senat, que podria “bloquejar les iniciatives d’una majoria progressista”.

L'Ara, a l’editorial, defineix Pablo Iglesias “com el gran guanyador”. L’efecte Podem fa emergir una Espanya més plural, però amb una governabilitat complicada. Rajoy obté una amarga victòria i a Catalunya guanya el dret a decidir. “Sense la CUP, l’independentisme aguanta. El repte sobiranista català surt reforçat davant d’una Espanya fragmentada”. Vicenç Villatoro ironitza que “només el Barça va guanyar clarament la seva final del 20-D”. Salvador Cardús, vist tot plegat, creu que “el sobiranisme s’havia emborratxat amb les mobilitzacions i que, mentalment, havia fet Pasqua abans que Rams”. Tot i que els resultats no han estat un gerro d’aigua freda, sí que obligaran el sobiranisme a “tocar de peus a terra”.

El Punt Avui, al seu editorial, considera que el procés “no només aguanta, sinó que eixampla opcions” perquè hi ha poques opcions de canvi real que no impliquin obrir la porta al reconeixement actiu del dret d’autodeterminació. Xevi Xirgo, veient la ingovernabilitat d’Espanya recomana seure i menjar crispetes perquè això promet ser espectacular. “Ara som nosaltres, Mariano, els qui riem”. “I riurem sobretot si a Catalunya en sabem treure profit. Si sabem acabar l’any amb un acord que garanteixi president i govern”. Jordi Creus no és optimista sobre la possibilitat d’una consulta que s’ha demanat 17 vegades. “Ha arribat l’hora de deixar de marejar la perdiu i sumar-se a la revolució democràtica més important dels darrers anys a Europa”.

Digitals. El Confidencial publica que “la Borsa retrocedeix i la prima de risc es dispara davant d’un possible govern de front popular”. Libertad Digital es pregunta què més necessita Rajoy per dimitir, lamenta el resultat de Ciutadans, especialment a Catalunya, on aspirava a ser la primera força, descriu la debilitat creixent del PSOE i veu l’èxit de Podem a Catalunya com un resultat dels llocs on s’ha alimentat l’odi a Espanya, odi que va acompanyat d'un rebuig del sistema. “Els mal anomenats nacionalistes moderats han segregat una bèstia que ja ha començat a devorar-los”. Ignacio Escolar, a Eldiario.es, creu que som davant d’una colla de sumes impossibles: El PP ho té molt difícil per governar, tret que el PSOE li ho permeti i excavi la seva tomba. També ho té difícil el PSOE. “Eleccions anticipades d’aquí a quatre mesos? Coses més rares hem vist”. En tot cas, conclou, la Transició ha saltat completament pels aires. Vicent Sanchís, a Nació Digital, augura que la legislatura a Espanya serà un infern. “Ciutadans, PSOE, Podem i la infanteria sobiranista perifèrica faran passar Rajoy per les baquetes. Espanya, acabi com acabi aquest episodi, serà ingovernable. Com Catalunya. Però ells s'han passat anys donant lliçons. On n'amollen n'entomen”.

El Món explica que, avui mateix, la CUP ha instat Junts pel Sí a tancar el procés de converses que està mantenint amb una oferta que inclogui una "presidència alternativa que pugui generar un ampli consens" i també a millorar la proposta de pla de xoc. Els cupaires vinculen aquesta petició als "bons resultats" de les formacions d'esquerres i progressistes independentistes i autodeterministes, en referència a ERC i En Comú Podem. Vicent Partal escriu a Vilaweb que “si realment hi ha una possibilitat de fer un referèndum sobre la independència, acordat amb l’Estat, és una opció que no es pot menystenir així com així. [...] Per una raó molt senzilla: el reconeixement diplomàtic de la república per part dels altres països seria automàtic en el cas que la proclamació es fes d’acord amb l’Estat espanyol, i això ens estalviaria molt de camí”. José Antich veu Rajoy contra les cordes, “difícilment podrà seguir a la Moncloa, ja que la suma amb el seu únic aliat, Ciutadans, és clarament insuficient per a la seva investidura i per assolir una majoria parlamentària al Congrés”.

Ràdio. “No volíeu caldo, doncs dues tasses”, ha dit aquest matí Mònica Terribas. “Dues investidures amb incògnita, la del Govern de Catalunya i, ara, la del Govern d'Espanya. Aquí fa dos mesos que la ballem”. Per Jordi Basté, Espanya és ingovernable amb un Rivera lluny de ser l’alternativa del PP i un Pablo Iglesias triomfant amb l’ajut del ganxo més demolidor que hi ha a Espanya, Ada Colau. Basté ha criticat l’independentisme post 27-S que ha semblat “can pixa i rellisca” i ha gestionat molt malament la victòria. Àngels Barceló, a la Cadena Ser, creu que ara veurem quina capacitat negociadora tenen els partits. “I és possible que arribin les primeres decepcions, perquè l’elector abans de dipositar el vot hauria de saber amb qui està disposat a pactar el partit que vota i a aquesta campanya ningú no ha volgut parlar d’això.”

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_